Sempre tard...

Va ser complir els 19 i descobrir la telefonia mòbil. I així fins avui, sempre uns anys tard. Només vaig arribar a temps de conèixer als The Strokes, que ja diràs quina troballa: no vaig poder obrir la boca per anunciar la bonanova, que Julian Casablancas ja estava a l'últim poblat d'indígenes del Paraguay signant un pit guaraní qualsevol. S'entén doncs que hagi esperat al 2012, quan tots us dediqueu a flirtejar en 140 caracters, per obrir un bloc. I s'entendrà que, per molt que me les doni de periodista no em lligui a l'actualitat, que aquí un té una vida i les notícies abans les llegeixes ja són cosa del passat.

P.D: de les coses que he après des de que treballo és que, per a que qualsevol projecte funcioni s'ha de tenir un segell reconeixible. El d'aquest bloc serà els "Temes descartats", que inclouré al final de cada entrada per deixar constància del que m'ha passat pel cap però no ha entrat. Sense més, els Temes Descartats d'aquesta entrada són:

- De quan em va caure una porteria a sobre amb sis anys

- De com vam riure l'últim carnaval en que ens vam disfressar

- De com és possible que aquest bloc mori abans fins i tot d'una segona entrada

- De com busco omplir el temps amb tontades com aquesta fins que torni l'estiu